Quant costa mantenir una web (i què es trenca quan ningú no ho fa)

Cloud & Servidores

La conversa es repeteix. Algú ens escriu perquè la seva web ha deixat de carregar, o perquè el navegador està avisant els seus clients que el lloc no és segur. Preguntem qui la manté i la resposta gairebé sempre és la mateixa: la van fer fa dos anys, es va pagar, va quedar bonica i des d'aleshores ningú no l'ha tocat.

No és deixadesa. És que al principi ningú no va explicar que una web no és un quadre que penges a la paret i ja està. És un servei encès les vint-i-quatre hores del dia, i tot allò que està encès consumeix, caduca i s'actualitza.

Les quatre coses que caduquen

Quan una web «cau sola», gairebé mai no va caure sola: va vèncer alguna cosa. I acostumen a ser quatre coses, sempre les mateixes.

El domini. És el lloguer de la teva adreça. Si no es renova, la web desapareix d'internet i, en el pitjor dels casos, el nom queda lliure perquè el registri un altre.
L'allotjament. El servidor on viuen els fitxers. Si caduca, el lloc deixa de respondre encara que el domini continuï sent teu.
El certificat SSL. És el que posa el cadenat al navegador. Quan expira, els teus clients es troben un avís a pantalla completa dient que el teu lloc no és segur.
El programari. La plataforma sobre la qual està construïda i els seus complements. Sense actualitzar, es converteix en la porta d'entrada més habitual a un lloc piratejat.

Les quatre vencen en dates diferents, l'avís no arriba a la propietària del negoci sinó al correu de qui les va registrar —de vegades una agència que ja no treballa amb tu— i n'hi ha prou que en falli una perquè les altres tres no serveixin de res.

Què costa cada peça per separat

Si només sumes les factures, mantenir una web senzilla és barat. Aquests són els ordres de magnitud; varien segons el país i el proveïdor, però no es mouen tant:

Domini: des d'uns 10 dòlars l'any en un .com fins a 30 o 40 en extensions nacionals com .es o .cat.
Allotjament: des d'uns pocs dòlars al mes en un pla compartit fins a diverses desenes si el lloc necessita recursos propis.
Certificat SSL: pot costar zero. Existeixen certificats gratuïts i renovables automàticament, sempre que algú hagi deixat aquesta automatització muntada i hagi comprovat que continua funcionant.
Actualitzacions, còpies de seguretat i vigilància: aquí no hi ha preu de catàleg, perquè no és un producte. És temps d'algú.

Aquesta darrera línia és la que descarrila el pressupost de gairebé tothom. Les tres primeres es domicilien i s'obliden. La quarta no s'automatitza sola, i és justament la que evita els desastres.

La factura que no apareix enlloc

El cost real de mantenir una web no és la suma d'aquestes peces. És el que passa el dia que una d'elles falla.

Una web caiguda un dimarts al matí és una molèstia. La mateixa web caiguda un divendres a la tarda, en plena campanya, amb el telèfon sonant i el desenvolupador que la va fer sense contestar des de fa sis mesos, és una altra cosa. Allà el cost ja no es mesura en quotes d'allotjament: es mesura en trucades que no van entrar, pressupostos que ningú no va demanar i clients que van arribar, van llegir «lloc no segur» i se'n van anar a la competència.

I hi ha un cost pitjor perquè és silenciós: la web que fa tres setmanes que dona error i ningú de dins no se n'ha adonat. Els qui se n'adonen són a fora, i aquests no truquen per avisar-te.

Per què el pagament únic gairebé mai no surt bé

El model dominant continua sent «et faig la web per una quantitat i te l'entrego». Sobre el paper és net. A la pràctica arrossega un problema d'incentius: el dia que s'entrega el projecte, la relació s'acaba. Qui la va construir ja va cobrar i la seva atenció se'n va al client següent. La teva web, que continua encesa, es queda sense propietari tècnic.

No acostuma a ser mala fe. És que ningú no està pagant per les hores de vigilar que tot continuï dret, així que ningú no les dedica. Quan alguna cosa es trenca, la reparació es pressuposta com a feina nova, i la propietària del negoci descobreix que tenir una web tenia una lletra petita que mai no li van llegir.

Què hauria d'incloure un manteniment que valgui el que costa

Si has de pagar per això, convé saber què estàs comprant. Un manteniment seriós cobreix com a mínim:

Renovació i vigilància del domini, amb avís abans que venci.
Allotjament amb recursos suficients per al que el lloc fa de veritat, no per al que feia el dia que es va publicar.
Certificat SSL renovat automàticament, no a mà un cop l'any.
Actualitzacions de seguretat aplicades de manera preventiva, no quan ja hi ha hagut un problema.
Còpies de seguretat diàries i, sobretot, capacitat provada de restaurar-les. Una còpia que mai no s'ha restaurat no és una còpia, és una suposició.
Monitoratge que avisi qui manté la web abans que se n'assabenti el client.
Un nombre de canvis de contingut al mes, escrit i acotat, perquè demanar que canviïn un preu no sigui una negociació.
Un canal de contacte amb una persona que respon.

Aquest darrer punt sembla el més tou i és el que més s'incompleix. Un manteniment en què ningú no contesta no és un servei: és un càrrec mensual.

La pregunta correcta

La pregunta no és quant costa mantenir una web. És quant et costa no mantenir-la, i aquesta xifra depèn del que el teu negoci es jugui a internet. Si la teva web és una targeta de visita que gairebé ningú no mira, el risc és baix i hi pots conviure. Si és d'on surten els teus clients, deixar-la sense propietari tècnic és la decisió més cara que pots prendre per estalviar-te unes quotes.

Una web no s'acaba el dia que es publica. Aquell és el dia en què comença a funcionar.

Continua llegint